Quan veig les manifestacions de protesta per les creixents retallades no puc evitar una sensació d’estar a favor i en contra alhora.
D’una banda penso que els qui protesten tenen evidents raons per estar disgustats, farts d’un sistema que els condemna al creixent descens del seu nivell de vida.
No obstant, i d’altra banda sé que el creixement econòmic no pot tornar, la qual cosa fa inevitable una política de minoració de la nostra renda disponible (la que estem experimentant) , per adaptar-nos a un món en el qual haurem que consumir menys béns i serveis, senzillament perquè no hi ha diners, ( ho dic amb causa d’efecte, ja que tinc una empresa vender mi coche Barcelona).
Quan els qui ens governen diuen que no hi ha una altra que ser austers, ens estan dient una crua veritat. Quan afegeixen que hem de ser-ho “per créixer en el futur” (això és per tornar a viure com abans) és quan crec que ens estan mentint i potser, no tots estiguem d’acord a tornar a viure com abans, almenys a mi no m’agradaria tornar enrere i tornar a viure pensant que el consum proporciona felicitat, plenitud, i si no hi ha consum, no hi ha vida, no m’agradaria créixer com abans tal com volen ells, tornar al regne de la quantitat, obsessionats amb lo material.
No podem manifestar-nos per tornar a créixer . Hem de protestar perquè el decreixement es distribueixi de forma adequada, afectant més als quals més tenen (cosa que veig fart difícil) i sobretot protestar per canviar el actual sistema per un altre completament nou, nou en economia, nou en política i fins i tot aconseguir canviar els actuals valor per uns de nous.
Si tots entenem el que ocorre, és possible que puguem donar millors solucions als problemes que ens esperen. Encara que això també ho veig molt difícil, perquè la veritat és alliberadora, i els qui tenen la paella pel mànec ens volen ignorants.
M’agradaria deixar constància que el decreixement no té perquè anar de la mà al tipus d’estètica que associem a alguns moviments alternatius: descurat/da, poc femenina o masculí, molt androgen/andrògina, rastas, absència total de moda, cap culte a la estètica: no depilar-se, no afaitar-te, no maquillar-se, no pentinar-se, no utilitzar perfum,… etc.
Reduir el consum i viure amb més consciència també és compatible amb ser chic, modern, fashion o pijo i no te res a veure amb portar les sandàlies ergonòmiques, anar amb grenyes o amb el mocador palestí.
Per tant, reivindico l’elegància i l’harmonia estètica com una de les assignatures pendents en aquest camp.
¿i si actualitzem una mica l’alternatiu?.
Joan Puyol. “Empresario – Blogger”