Monthly Archives: octubre 2013

DECRÉIXER, ¿PER TORNAR A CREIXER COM ABANS?. Part II

Quan veig les manifestacions de protesta per les creixents retallades no puc evitar una sensació d’estar a favor i en contra alhora.

D’una banda penso que els qui protesten tenen evidents raons per estar disgustats, farts d’un sistema que els condemna al creixent descens del seu nivell de vida.

vender mi coche Barcelona

vender mi coche Barcelona

No obstant, i  d’altra banda sé que el creixement econòmic no pot tornar,  la qual cosa fa inevitable una política de minoració de la nostra renda disponible (la que estem experimentant) , per adaptar-nos a un món en el qual haurem   que  consumir menys béns i serveis, senzillament perquè no hi ha diners, ( ho dic amb causa d’efecte, ja que tinc una empresa vender mi coche Barcelona).

Quan els qui ens governen diuen que no hi ha una altra que ser austers, ens estan dient una crua veritat. Quan afegeixen que hem de ser-ho “per créixer en el futur” (això és per tornar a viure com abans) és quan crec que ens estan mentint i potser, no tots estiguem d’acord a tornar a viure com abans, almenys a mi no m’agradaria  tornar enrere i tornar a viure pensant que el consum proporciona felicitat, plenitud, i si no hi ha consum, no hi ha vida, no m’agradaria créixer com abans tal com volen ells,  tornar al regne de la quantitat, obsessionats amb lo material.

No podem manifestar-nos per tornar a créixer . Hem de protestar perquè el decreixement es distribueixi de forma adequada, afectant més als quals més tenen (cosa que veig fart difícil) i sobretot protestar per canviar el actual sistema per un altre completament nou, nou en economia, nou  en política i fins i tot aconseguir canviar els actuals valor per uns de nous.

Si tots entenem el que ocorre, és possible que puguem donar millors solucions als problemes que ens esperen. Encara que això també ho veig molt difícil, perquè la veritat és alliberadora, i els qui tenen la paella pel mànec ens volen ignorants.

http://www.vendermicochebarcelona.com/

vendermicochebarcelona.com

M’agradaria deixar constància que el  decreixement no té perquè anar de la mà  al tipus d’estètica que associem a alguns moviments alternatius: descurat/da, poc femenina o masculí, molt androgen/andrògina, rastas, absència total de moda, cap culte a la estètica: no depilar-se, no afaitar-te, no maquillar-se, no pentinar-se, no utilitzar perfum,… etc.

Reduir el consum i viure amb més consciència també és compatible amb ser chic, modern, fashion o pijo i no te res a veure amb portar  les sandàlies ergonòmiques, anar amb grenyes o amb el mocador palestí.

Per tant, reivindico l’elegància i l’harmonia estètica com una de les assignatures pendents en aquest camp.

¿i si actualitzem una mica l’alternatiu?.

Joan Puyol. “Empresario – Blogger”

HEM DE DECRÉIXER i TORNAR A L’ESSÈNCIA . Part 1

Paraules maleïdes en un món en el qual “el temps és or”, i que en la tecnologia i els aspectes externs de la vida canvien tant i tan ràpid que, si no t’adaptes, sembles un primitiu.

Em considero un emprenedor i crec amb  l’esforç, l’honradesa, la generositat des de molts punts de vista, la humilitat, la confiança, l’optimisme, l’ambició “amb mesura i amb respecte”,  estar atent als canvis del món, i sobretot pensar en global, també crec que una persona s’ha de entusiasmar amb el que fa, però també crec i penso que ens estem excedint.

Ens van prometre que la jornada laboral s’escurçaria a favor de major temps lliure i la realització personal, però aquí estem…jo personalment estic treballant des de que vaig començar al  1995 les mateixes hores o més.

vender mi coche barcelona

vender mi coche Barcelona

La prosperitat que ens han venut redueix les malalties físiques , però augmenten les mentals: depressions, ansietats, insatisfaccions vitals, …. i l’OMS anuncia (o amenaça) que la depressió serà la 2ª malaltia en el 2020 al món més desenvolupat.

Vivim en el regne de la quantitat, obsessionats amb el material. Els occidentals estem apegats a la satisfacció immediata, gratuïta, sense cultura de l’esforç i cada vegada necessitem més i més per satisfer  aquesta ànsia externa que intenta tapar el vuit  intern.

La gran mentida de la societat contemporània és que el consum proporciona felicitat, plenitud. Si no hi ha consum, no hi ha vida. Gastem el doble (o més) del que necessitem per viure a la meitat del nostre potencial (sent generosos).

Som marionetes d’un sistema al que li interessa:
• trencar les famílies
• masculinitzar a les dones
• feminitzar als homes
• agressivitzar i insensibilitzar-nos a tots
• acabar amb les activitats autosuficients centrades en el rural i la tradició
• no deixar-nos ni un sol segon sense estímuls
• estigmatitzar al que s’escapa del sistema i del cicle de producció (si no treballes amb les seves normes, no tens talent i ets mal exemple)
• oferir-nos crèdits fàcils
• humiliar l’esforç, l’estalvi i la contenció o renúncia. Un anunci dirigit fa poc per a joves transmetia aquest missatge: no estalviïs per al cotxe, compra-t’ho i gaudeix-ho ja i amb el mateix crèdit et vas de viatge
• negar-nos, ocultar-nos i ridiculitzar la informació sobre la veritable naturalesa de l’ésser humà: el poder dels nostres pensaments, l’espiritualitat innata, …
• etc

Penses com jo  que ens estem excedint?  Créixer o Decréixer?   Properament la segona part.

Joan Puyol. Vender mi coche Barcelona.

PACIENCIA

He esmorzat  a un bar, és a dir, sé el que passa al carrer, del que parla la gent i les inquietuds que els pertorben. He constatat que a ningú li importa molt l’enquesta d’estimació d’escons a Catalunya que ha aparegut en els últims dies…

Els Catalans esperem un nou ordre, no desitgem  polítics més transparents, bancs més ètics, ni mes reformes , sinó un sistema completament nou, tant en economia com en política i fins i tot, nous valors. Amb tot això, segueixo amb  actitud d’espera, mostrant una paciència més enllà de tota lògica i virtut. Aquesta constatació ha donat lloc al naixement de l’era de la paciència.

www.vendermicochebarcelona.com

VENDER MI COCHE BARCELONA

Paciència a l’ésser humà, a poder suportar contratemps i dificultats. Els pacients sabem esperar amb calma al fet que les coses succeeixin, penso que els esdeveniments no depenen estrictament d’un mateix i cal donar  temps.

La paciència és qualificada com a virtut. Saber sofrir, tolerar les contrarietats i adversitats amb fortalesa sense lamentar-se,  intentant sempre de no irritar-se.

Espero un nou ordre general, de moment sóc pacient, sí… però sempre  amb ànim i sense renunciar mai a l’esforç.

Joan Puyol. “Empresario – Blogger”

“NI BLANC, NI NEGRE…”

Vivim un temps de mescles. Ja no s’és obertament gay o hetero. O sí. La vorera de davant ja no està enfront, i no solament parlant de les nostres apetències carnals i/o emocionals. Les fronteres són els carrers que ens separen de l’altre costat, i s’estan esborrant!!

La frontera entre el porno i l’erotisme és mòbil cada any es desplaça una mica més prop del primer. Aviat, les imatges que haurien  ficat vermells als nostres avis, seran gaudides pels vostres fills com a part de la seva educació sexual. La frontera entre ús i abús,  entre la vida i la mort son de  color gris, ni blanc ni negre. Són voreres mòbils.

Si parlem de  política, els discursos  són pràcticament intercanviables. La frontera entre esquerra i dreta s’ha diluït, i a Catalunya ho sabem bé, prefereixo  no continuar…

Respecte a les races, entre tots anirem  acabant  amb els xinesos, amb els negres, amb els indis… a força de cardar uns amb uns altres fins a diluir qualsevol tret d’entitat que pugui conduir a la discriminació. Clar, que per això fa falta una mica mes de temps, i moltes ganes de gresca…

Penso que  no hi ha persones homosexuals; hi ha actes homosexuals, doncs tampoc hi ha persones bloggers, si no persones que fan posts i els publiquen al seu blog o a les xarxes socials, com tampoc hi ha filòsofs, si no  persones que fan actes de filosofia.

Així doncs, puc concloure aquest post afirmant  que  aquest món es canviant… la vorera de davant ets tu, o no?

Joan Puyol. “Empresario – Blogger”