Vivim un temps de mescles. Ja no s’és obertament gay o hetero. O sí. La vorera de davant ja no està enfront, i no solament parlant de les nostres apetències carnals i/o emocionals. Les fronteres són els carrers que ens separen de l’altre costat, i s’estan esborrant!!
La frontera entre el porno i l’erotisme és mòbil cada any es desplaça una mica més prop del primer. Aviat, les imatges que haurien ficat vermells als nostres avis, seran gaudides pels vostres fills com a part de la seva educació sexual. La frontera entre ús i abús, entre la vida i la mort son de color gris, ni blanc ni negre. Són voreres mòbils.
Si parlem de política, els discursos són pràcticament intercanviables. La frontera entre esquerra i dreta s’ha diluït, i a Catalunya ho sabem bé, prefereixo no continuar…
Respecte a les races, entre tots anirem acabant amb els xinesos, amb els negres, amb els indis… a força de cardar uns amb uns altres fins a diluir qualsevol tret d’entitat que pugui conduir a la discriminació. Clar, que per això fa falta una mica mes de temps, i moltes ganes de gresca…
Penso que no hi ha persones homosexuals; hi ha actes homosexuals, doncs tampoc hi ha persones bloggers, si no persones que fan posts i els publiquen al seu blog o a les xarxes socials, com tampoc hi ha filòsofs, si no persones que fan actes de filosofia.
Així doncs, puc concloure aquest post afirmant que aquest món es canviant… la vorera de davant ets tu, o no?
Joan Puyol. “Empresario – Blogger”